Laïcitat: un bé cada volta més peremptori

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de l’any 2017, corresponent al mes de desembre, donava les següents dades sobre religiositat i irreligiositat social a Espanya: el 68,7% dels enquestats es definia com a catòlic; el 2,8%, com a creient d’alguna altra religió; i el 26,2% com a no creient o ateu.

En canvi, 10 anys enrere (baròmetre de desembre de 2007), es confessaven catòlics el 78,1%; creient d’altra religió l’1,9%; i ateu o no creient el 18,5%. Açò és, en 10 anys, el nombre de persones que es declaren catòliques ha baixat 9,4 punts, al temps que les que es declaren atees o no creients s’ha incrementat en 7,7 punts. A més, es pot observar una forta correlació entre creences i edat, de manera que és entre els més joves (18-24 anys) on més ateus o no creients hi ha, amb més del 45% dels enquestats.

Altres fonts, com l’informe anual Laïcitat en xifres, 2016 de la fundació Ferrer i Guàrdia, mostren dades molt semblants, assenyalant també que quasi tres de cada quatre enllaços matrimonials es celebren civilment. En definitiva, els estudis sociològics mostren un canvi en les creences i pràctiques socials de la població, amb raons de pes per a pensar que la disminució del nombre de persones catòliques i l’augment de les atees o no creients va a seguir en els propers anys, amb una probable inversió de les actuals majories i minories en l’horitzó.

La laïcitat, entesa com “l’establiment de les condicions jurídiques, polítiques i socials idònies per al desenvolupament ple de la llibertat de consciència” (Estatuts de Cullera Laica), no sap ni de majories ni de minories socials, atès que és una qüestió de principis democràtics i drets fonamentals: totes les persones tenen dret a la llibertat de consciència —llibertat que passa perquè l’Estat no ostente ni actituds clericals (sotmetiment de l’Estat a l’Església) ni autoritàries (sotmetiment de les esglésies a l’Estat).

I això és independent —o deuria ser-ho— del nombre de persones que componen cada opció religiosa o irreligiosa. Malauradament, la laïcitat no és una realitat plena al nostre entorn, on les imposicions y privilegis confessionals estan a l’ordre del dia. Però la realitat social pot fer que determinades pràctiques institucionals resulten tant més estridents quant menys persones s’identifiquen amb elles. Per això, tenint en compte el procés de secularització de la societat i els canvis en les majories i minories socials que s’albiren per a un futur tal volta no molt llunyà, la laïcitat rellueix com un bé cada volta més peremptori.

Des de fa 10 anys, Cullera laica sempre ha organitzat algun acte per a les Festes Majors de Cullera, en els que hem tractat de difondre els valors laics. Enguany tindrem una jornada de portes obertes, en la que les persones que vinguen podran conèixer de prop l’Entitat. A més, per sisè any consecutiu, hem organitzat la ruta laica, una visita guiada als llocs de Cullera relacionats amb el pensament lliure.